divendres, 16 de gener de 2009

Vivint a La Safor


Fa anys que visc en aquesta comarca de l’Horta de Gandia i era un territori molt habitable i tranquil, però està en un procés de desenvolupament, crec jo, massa intens. Allò que abans era una capital de comarca -Gandia- amb una població moderada al voltant de 30-40 mil habitants i uns pobles al seu voltant, uns camps de tarongers i algunes indústries de tamany menut, va esdevenint un territori on els pobles van acostant-se uns als altres, i on la capital ja supera els 80.000 habitants, i els camps van reduint la seua superfície i la seua producció en favor de les urbanitzacions i polígons industrials.

Tot aquest augment de població, d'activitats industrials i comercials, necessita unes infraestructures adequades en les que puga recolzar-se i, de fet, tota la xàrxia viària no ha evolucionat gens; són les mateixes vies de comunicació d’abans, tret d'alguns cassos molt particulars i d'algunes petites millores en altres. La comunicació entre les diferents poblacions resulta gravosa, lenta i desesperant. La gran artèria que la travessa sols fa això: travessar-la. La tenim ací, dins de casa, però no serveix perquè els usuaris d'aquesta AP-7 la puguen fer servir com a via interna, sent tan sols un accés a la zona i, segons on es vaja, ni tan sols això. Lliurar-la de peatge i afegir-li entrada i eixida en els punts escaients, podria ser una sol.lució per a agilitzar les comunicacions internes.

La planificació viària que està projectant-se suposa un augment de destrucció de territori perquè ho fa a costa d'ell. Per altra banda, cada municipi construeix el seu propi polígon industrial i, per no quedar-se enrere, projecta el seu PAI. Afortunadament, la crisi els ha paralitzat tots.

Gandia, encabotada en açò de ser gran ciutat, és ja una població que va perdent aquell encant que tenia abans. Si tenim en compte que dels 80.000 habitants registrats 25.000 són vinguts d'altres països i als que cal afegir tots aquells altres que no estan comptabilitzats -que n'han de ser moltíssims- doncs resulta que anar pel carrer et fa sentir una mica estrany en ta casa i no t’agrada que la gent de fora no s’integre i vaja vestida segons els seus costums i que es col.lapsen centres mèdics i escoles per falta d'infraestructures i que et demanen que respectes la seua manera d’entendre la vida. És que és quasi impossible que cultures secularment diferents i, de vegades, contradictòries, puguen integrar-se. Els europeus hem passat moltes vicissituds per arribar on estem, cosa que altres estan encara ancorats en èpoques passades i no han evolucionat. Tota l'evolució que hem realitzat ha estat a base de revolucions culturals, polítiques, industrials i s'ha hagut de patir moltíssim perquè ara, en un tres i no res, vinga gent amb altra cultura i costums i, pel pes de la demografia i per una equivocada comprensió i hipòcrites concessions, ens facen endarrerir uns quants segles. (Aquestes frases no són racistes; són una altra cosa i són el que pensa la immensa majoria de la gent, tret dels polítics, que també ho pensen, però no ho diuen)

Quan observes tot aquest territori des de l'alt de qualsevol de les nostres muntanyes te n'adones i penses que en uns pocs anys més, la superfície verda quedarà reduïda a mínims en benefici de les construccions i ja no veuràs nuclis urbans diferenciats, sinó tan sols una gran massa urbana i diràs: tot açò és l'àrea urbana de La Safor, allò que abans es deia l'Horta de Gandia. Ara és una gran ciutat, pobles dormitori i multitud de rondes de circumval.lació, autovies i autopista. Aquest espai, abans terra feraç, ara és asfalt i rajola.

Totes aquestes impressions que fa anys que tinc, pot ser trenquen el seu procés a causa de la bestial crisi en què ha entrat el món i el canvi socioeconòmic que va a produir-se faça anar els desenvolupaments urbans d’una altra manera i cap a un altre lloc.

3 comentaris:

  1. Serem més, serem una gran ciutat, el mercat serà més gran i algú dirà que això és el progrés. PERÒ JO DIC QUE ABANS EN GANDIA ES VIVIA MILLOR I NO ÉS CASUAL QUE MOLTA GENT SE'N VAJA A VIURE FORA DE GANDIA. Ara sentim parlar moltes llengües pel carrer però no hi ha una integració real sinó que coexistim en l'espai i en el temps però en comunitats aïllades entre si. Recomane llegir per exemple el que deia Giovanni Sartori (premi Príncep d'Astúries) al respecte en una entrevista molt interessant en El País Semanal.
    Estic d'acord Carles amb el 100% de les teues reflexions. Ja seria hora que els polítics escoltaren una miqueta el que diuen les persones del carrer. No els assessors, clar. Aquest toquen la musiqueta que el cap de la xaranga vol sentir.

    ResponElimina
  2. Que el futur serà diferents a allò que fou la Safor en el passat és una cosa que hem d'assumir. Però això no significa que hàgem d'assumir aquella màxima de molts polítics "el progrés porta alguns sacrificis", i allò sacrificat sempre és el mateix. Gran part de la classe política confon creixement amb desenvolupament, i així ens va!
    Enhorabona pel blog! L'acabe de descobrir ara. Me l'apunte! Salut, des de la Safor estant.

    ResponElimina
  3. Gràcies pel teu comentari i m'alegre que coincidim en aquestes opinions.
    M'apunte, també a la lectura del teu blog

    ResponElimina