dimecres, 7 de gener de 2009

Visita a València

És un plaer aprofitar un dia qualsevol i perdre's pels carrers de la València vella, aquells carrers situats a l'ombra de la catedral i que cauen dins del recinte acotat per les antigues muralles de les quals sols les torres dels Serrans i les de Quart queden dempeus. Aquesta part de la geografia urbana del Cap i Casal ens mostra el parsimoniós pas de la història representat en abundants vestigis arquitectònics i dissenys de traces viàries que ens traslladen a altres èpoques situades a centenars d'anys enrere.

Doncs bé, aquest va estar el motiu d'esbarjo pel que junt a uns amics decidírem realitzar una visita a València sens cap programació prèvia, únicament motivats per la visita a l'església del Patriarca i contemplar les pintures murals que en ella han estat restaurades. A partir d'ací, la improvisació més absoluta va guiar els nostres passos que seguiren obedients a cada moment.

En les places de la Reina , de la Mare de Déu i de l'Almodí, així com en altres carrers de la zona, van haver-hi molts objectes de visita, de visita reposada i detallada de cada racó i de cada element arquitectònic dels molts que s'hi troben: restes romanes i musulmanes, elements medievals i renaixentistes, barrocs, neoclàssics i modernistes i, com no, alguna que altra “barbaritat” arquitectònica incrustada com una gràcia feta, però una d'eixes gràcies que et trauen un ull, també. En totes les èpoques se’n fan.

Aquesta passejada et fa veure aspectes dels que mai te n'has adonat, però que ahí estan, a l'espera del pas lent, tranquil i observador. Petits detalls escultòrics, vistes des d'angles no utilitzats en altres circumstàncies, comparacions dels diferents estils, tot i tot adobat amb les opinions i comentaris de cadascú dels que hi participàvem.

Si a tot açò afegim la compartició de gustos, la conformitat en la manera de fer els recorreguts i el dinar sense presses en un cèntric restaurant, doncs resulta que aquest dia passa a ser un d'aquells que són recordats com a exemples de què per a ser feliços no fan falta grans projectes ni grans esdeveniments, tan sols a deixar-se portar pel moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada