dilluns, 26 de gener de 2009

Una d'espionatge

Tots hem llegit historietes d'aquelles que es publicaven en els còmics i, la veritat, eren molt agradables, disteses i et feien passar una bona estona. Eren historietes d'aquelles que et fan riure de veure tan gran seguit de disbarats: “Otilio, chapuzas a domicilio”, “Carpanta”, “Zipi y Zape”, “Mortadelo y Filemón” i tants i tants altres que ens han fet i, encara, ens fan riure.

Doncs, bé. Aquestes historietes solen ocórrer en la realitat amb major o menor exactitud. No fa el cas de traure símils de totes elles, però si que n'hi ha una que està donant-se aquestos dies i de la qual van fent-se eco tots els mitjans de comunicació amb més o menys informació.

Com tots sabem, a Madrid està produint-se una historieta d'agents secrets al voltant de la sagnant batalla entre el Gallardón i l'Esperança. Una batalla que ja ve de lluny i que, en lloc de solucionar-se, cada vegada sembla més sagnant.

D'aquesta guerra pel poder en les tropes peperes a Madrid, els mitjans de comunicació ens donen complida informació. Tots, però, no. Com sempre, n'hi ha un que, tot i ser públic, és a dir, pagat per tots i pensat per al nostre servei, ens amaga la informació d'aquells assumptes que afecten el partit que governa la Generalitat.

Afortunadament, tenim la llibertat de canviar de canal quan volem assabentar-nos de tot el que passa, del que afecte uns i a altres i del que afecte tot i a tots. Escoltant totes les fonts, podem traure alguna conclusió. Però aquesta font amb canodades de material peper, sempre roman seca per a algunes qüestions que no volen que la gent se n'assabente. Ja veus, ens creuen babaus, beneits, ximples, incapaços de buscar informació en alters medis.

Els que dirigeixen els informatius de la tele de Camps, estan ben alliçonats en tot allò que han de dir i en el que han de silenciar. Silenci per a tot el que siga negatiu per a ells i pregó a bombo i plateret, fins a extrems insospitats, de totes les coses que els isquen bé, o que vullguen dir que els han eixit bé, encara que no siga així. Silenci a les lluites fratricides a Madrid, silenci a les baralles entre Camps i Zaplana, silenci a l'afer Fabra, silenci als problemes haguts en els grans esdeveniments i en les obres faraòniques. Silenci, mordassa i llosa damunt de tot açò. La mentida, l'engany, la falsedat, el fer creure que els èxits són d'ells i els fracassos són dels altres, és la consigna diària a seguir.

Ja n'estic empipat. No vull seguir tenint uns informatius que desinformen i uns governants que ens prenguen per idiotes volent donar-nos la informació que els convinga a ells. En una democràcia, no es pot actuar així des del poder públic. Han fet dels mitjans públics un instrument propagandístic del seu partit i això no és ètic.

1 comentari:

  1. Lo de Campsnal 9 no te nom. Informació sesgada, parcial, frivola i molts altres adjectius que la fan simplement un canl televisiu del Pp però pagats per tots.

    Respecte al tema de l'espionatge, simplement una sola reflexió, com seran aquesta gent del PP madrileny que no es fien ni ells entre ells, aleshores que podran arribar a fer amb els rivals polítics?

    ResponElimina