divendres, 23 de gener de 2009

Polítics: el que no deuen fer.

De tant en tant, sens continuïtat, però sens massa pausa, ens trobem amb afers protagonitzats per polítics, politiquets i politiquers clavats en política. Afortunadament, són minoria (sent malt pensat, és la minoria la que aflora?), però armen massa rebombori llurs actuacions. Si ja estàvem un poc curats de l'últim escàndol, se'n destapa un altre. I perquè ningú s'enfade, l'alegria va per barris: ara són els del PP, ara són els del PSOE. Unes voltes per transfuguisme, altres per corruptela, altres per connivència, altres per prevaricació, altres, com ara, per espionatge... La qüestió és que no decaiga l'espectacle.

En tots els casos, es fa palés que el partit implicat, en lloc d'assumir el marró i entonar el mea culpa, sembla que vol justificar-se, exculpar-se o, el que és pitjor, escampar tota una sèrie de sospites per veure si així queda un tant més difuminat l'assumpte.

Despropòsits també se'n diuen, així sempre pot quedar-hi un tufet de sospita sobre l'altre. D'açò hi ha mestres; mestres en açò i en allò. Sinó, vegeu l'eixida a l'escenari del nostre ínclit González Pons volent implicar el Ministeri de l'Interior en la batalla fratricida que estan montant en la Villa i Corte. Si és que són incorregibles!

Quin dia veurem els nostres polítics com el que deuen ser: representants nostres i no persones àvares de poder i diners que es dediquen a aquest ofici, no per servir la societat en què viuen, sinó per estar per damunt dels demés i per forrar-se (com algun destacat polític va dir alguna vegada i que, de moment està absent, en parada hivernal, però, quan les circumstàncies canvien, estigueu segurs, hi tornarà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada