dijous, 8 de gener de 2009

Orografia i bici

L'orografia acostuma a separar pobles i fer-los viure d'esquenes els uns als altres. I és que quan la comunicació resulta onerosa, tendim a rebutjar-la i quedar-nos en altres més fàcils.

Alguna cosa d'açò passa entre dos pobles tan propers -en línia recta tan sols 4,5 km- com són Beniarrés i Beniatjar. Però resulta que, entre ambdós, s’aixeca el gegant del Benicadell -la Penya, com solem anomenar a aquesta muntanya- amb la seua paret rocosa de 1.104 m. sobre el nivell del mar fa que les dues poblacions, una a l'ombria i l'altra a la solana, hagen estat desconegudes una de l'altra tot i compartir límits municipals i veneració per eixa Penya. I no sols Beniarrés i Beniatjar, sinó que també els ocorre el mateix a totes les poblacions que estan situades a les dues vessants.

Però, perquè em pare en aquestes dues en concret? Doncs, ben senzill: Beniarrés és el meu poble natal i Beniatjar el del meu amic Pep. No ens hem conegut al més amunt del Benicadell, que és des d'on podem veure els dos pobles. Ens hem conegut on vivim, a Gandia.

Arribat a aquest punt, deixe l'orografia i, amb l'excusa del meu amic Pep, el pensament se'n va cap a la bici i recorde les agradables pujades a les muntanyes amb els amics, en aquest cas amb els qui més he compartit.

Corria l'any 1982, quan Naranjito estava ocupat presidint els partits de futbol del Mundial d'Espanya. Una afició ens va fer coincidir: la bicicleta. Des d'aleshores, ja fa uns 27 anys, que hem anat compartint moltes activitats. Amb altres amics comuns, hem anat de viatge, hem fet excursions, hem passejat, hem xerrat al voltant d'una tasseta de café, hem compartint gojos i ombres de la nostra professió -l'ensenyament, que per cert ja no és el que era- i, per damunt de tot, hem fet bicicleta tot recorrent poblacions de les comarques veïnes.

Altres amistats han anat afegint-se en aquestos quasi 27 anys. Quants quilòmetres recorreguts junts per eixes muntanyes de La Marina, El Comtat i La Vall Blanca! I els esmorzars, tot gaudint asseguts a l'ombra dels carrerons en els matins de l'estiu, sobre tot em ve al pensament el bar d'Al Patró, situat al peu del campanar tot escoltant el soroll de l'aigua caient pels xorros de la font del poble. I eixes cavalcades de tot un dia perduts per les serralades on dominava el cabdill Al-Azraq amb el seu cavall, però nosaltres amb la nostra burreta de dues rodes, que ni menja ni es queixa. Fageca, Margarida, Guadalest, Agres, Tàrbena, Alcalà... i tantes altres.



1 comentari:

  1. Acabe de llegir un comentari anònim i l'he publicat, però no apareix per enlloc. A l'autor del mateix li agrairia que el tornés a enviar perquè m'ha agradat molt

    ResponElimina