dilluns, 5 de gener de 2009

Panoràmica de La Vall de Perputxent


Entre les Comarques Centrals del País Valencià, s’hi troba el Comtat i, formant part d'ell, la de Perputxent és una de les valls que la componen.

És aquesta vall un indret desconegut per a la resta del territori valencià, si més no, amb el seu nom. Presenta, però, un alt valor paisagístic i ecològic que encara és estalvi dels perills depredadors de l'especulació urbanística que devora altres comarques ben properes.

Està situada al NE de la comarca del Comptat entre les poblacions de Beniarrés i L'Orxa, els dos únics nuclis de població després de l'expulsió dels moriscos al 1609 dels que únicament queden topònims que fan al.lusió a algun d'ells, com Canèssia i Benillup.

Començarem la descripció a Beniarrés, a uns 400 m. sobre el nivell del mar i acabarem a L'Orxa, a 260 m. tot seguint la carretera CV-701. La distància entre ambdues localitats és de 8 Kms. i el desnivell no és constant, sinó que a l'eixida de Beniarrés és on es produeix, en tan sols 1,5 Kms, la major diferència de cota. Després, el relleu presenta una superfície bastant plana, sempre en sentit longitudinal. Aquest territori tindria la forma d'un quadrilàter d'uns 8 per 4 Kms., essent els seus límits l'altet de Beniarrés i la Safor als extrems, i la serra de l'Albureca i els últims contraforts del Benicadell –formant part del paisatge protegit de la solana d’aquesta serralada- pels costats. Pel mig, transcorre el riu d'Alcoi o Serpis dibuixant gran quantitat de meandres.

Des de Beniarrés, la carretera descendeix entre camps d'oliveres estructurats en bancalades que descendeixen cap a la dreta buscant l'antiga via fèrria que comunicava Alcoi i Gandia i que, malauradament, va estar desmantellada per complet l'any 1969.

La carretera i la via conflueixen un quilòmetre més avall. Aquesta continua pegada a la muntanya buscant el menor desnivell possible i la carretera enfila cap el riu i va paral.lela a ell durant tot el recorregut. Les oliveres segueixen sent la decoració vegetal més important fins arribar al km. 2 on van transformant-se en camps de regadiu rebent el nom d'Hortes de Benillup. A la dreta, apareix la presa de l'embassament de Beniarrés seguida per l’enfonsat llit fluvial del Serpis -declarat paisatge protegit- on els xops, baladres i altra flora fluvial l'acompanyen en tot el seu recorregut. Si dirigim la vista cap a l'altet de Senabre -declarat també microreserva de flora- veurem la cova dels Nou Forats i, al peu d'ella, el barranc de l'Encantada que baixa de les terres de Planes aportant les seues cristal.lines aigües al maltractat Serpis.


Una vegada travessem aquest terreny pla, en el punt quilomètric 4, comença el terme municipal de L'Orxa i, ara, són els pins els que predominen durant un curt espai al costat de la carretera per tornar a apareixer els xops. El riu continua jogasser a la dreta amb retorçuts meandres i amb la mateixa vegetació abans descrita.
Quan, finalment, el travessem pel pont de pedra als peus de l’antic castell de l’ordre militar de Montesa, arribem a L'Orxa i s’acaba la vall començant l'ascensió a la Safor fins arribar als 1.010 m. El Serpis continua camí cap a la mar obrint-se pas a traves de l’estret de l’Infern, indret dels més bonics del País Valencià, entre les comarques del Comtat i de L’Horta de Gandia (no m’agrada el nom de La Safor per a aquesta comarca. S embla li l'han furtat a la muntanya)

De bell antuvi, els seus habitants han anat aprofitant les terres per al conreu. La vista que presenta ara és la d'unes faldes de muntanya profusament escalonades en terrasses d'oliveres que van degradant-se a poc a poc per l'abandó de l'agricultura i que, a l'arribar a les proximitats del riu, es converteixen en fèrtils terrenys de regadiu on sovintegen variats productes hortícoles.

Es ací, durant el Neolític, quan els pobladors que residien a la Cova de l'Or de Beniarrés, conrearien els cereals que han estat trobats al seu interior. Aquesta cova figura com a referent del naixement de l’agricultura al Mediterrani i les troballes d'utensilis i de cereals daten del neolític (6.000 a.c)

Com ja he descrit abans, al final de la vall i quan el Serpis comença a endinsar-se pel congost format entre la Solana -que és com es coneix localment aquesta part de la serra de Benicadell-, i la serra de la Safor, s'alça el castell de Perputxent. Aquest castell conserva encara la torre i alguns murs, però en un estat bastant lamentable que si les autoritats corresponents no inicien la seua restauració, ben aviat els veurem per terra. Seria una pena que no hi intervingueren i poder conservar així l'escàs patrimoni històric que ens queda.

Si voleu coneixer algun apunt històric d’aquesta vall, podeu consultar l’article de R.Aura “El Poblamiento en el Valle de Perputxent en el s.XIII” http://benafarrez.blogspot.com/2008/03/el-poblamiento-en-el-valle-de.html

1 comentari:

  1. Molt bona descripció de la Vall de Perputxent. Relament és un territori bónic i desconegut per a molta gent. Seràeixe el motiu de que aencara siga tant verge?

    Donar-te les gràcies per nomenar l'article de Rafa Aura al blog de Beniarrés viatge al llarg dels temps.

    Salutacions des de Beniarrés

    ResponElimina