dissabte, 24 de gener de 2009

De dimissions

Al PP, que tant li agrada demanar dimissions al altres, li vindria bé fixar-se en tots els fiascos que produeixen alguns dels seus càrrecs públics allà on governa i aplicar-se la recepta, però no demanant la dimissió, sinó usant la capacitat de cessar a algun conseller lletraferit, humanista, prohom i no sé quantes coses més (així és qualificat per algun correligionari, no per mi).

A continuació, reproduesc un article de Jesús Puig publicat al diari Levante-emv que reflecteix molt bé aquesta opinió.

Dimitir? Calla, home calla

JESÚS PUIG
En eximir la presència del professor d´anglès en EpC, el Tribunal Superior de Justícia li ha pegat a Font de Mora un puntelló allà on tots sabem (m´explique, o dec ser més precís?). I ara vostè potser batrà palmes i, qual Xavi Castillo, dirà: Ooooh, això vol dir que el conseller endèmicament ineficaç dimitirà assumint-ne responsabilitats. Puix va a ser que no, ja que es considera inimputable -i perdone´m pel vocable si sona tan mal com pareix-, a tenor dels arguments esgrimits fins ara; tan increïbles que dóna la impressió de no ser conscient dels seus actes. I doncs? Una de dos: o creu que som idiotes (i potser hom som, ja que seguim votant el PP), o l´idiota és ell per pensar que ens creuríem que l´anglès en EpC era per afavorir el plurilingüisme i no l´objecció; quan només un tonto cum laude pot creure´s la mentida sens laude que amaga el plurilingüisme cum fraude made in Blackberry Fountain. I no és tan sols un joc de paraules. Més aviat és el joc de dir una cosa (sense pensar), fer-ne una altra (improvisant), aparentar-ne una tercera (multilingüisme de dret) i voler aconseguir-ne una quarta (l´objecció de fet).Naturalment. En aquest circ de tres pistes que el PP ha muntat hi ha més gent actuant. Si en la primera pista tenim el conseller amb el nasset vermell, la segona pista l´ocupa Camps dirigint el guinyol de la política, que ja no és l´art de dirigir la Comunitat, sinó l´art de divertir-la. I la tercera pista del que és amb raó l´espectacle més gran del món l´ocupen alts càrrecs de la conselleria -i no dic responsables d´Educació perquè això seria un oxímoron-, fent-ne malabarismes amb les ordres d´un conseller que no dóna ja per a més; puix el desgast de l´ocurrència no sols ha superat la seua capacitat, sinó també els seus nervis. Desconec les virtuts que veuria en ell qui el va nomenar conseller, però si en té alguna l´amaga cuidadosament. I res més. Que l´espectacle continue; que, com diuen els anglosaxons, amb aquest conseller «never a dull moment» (no hi ha un moment avorrit).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada