divendres, 30 de gener de 2009

D.Agustín

L’eminemtíssim i reverendíssim D.Agustín García Gasco deu ser una persona realitzada en aquesta vida per haver alcançat el lloc més alt dins de la jerarquia eclesiàstica, tret de la papal, clar està. El portar el barret roig i que li diguen cardenal ha estat un dels seus desitjos, cosa lògica i humana. Res que objectar i cal felicitar-lo.

El que jo em pregunte és si estarà satisfet amb la tasca evangelitzadora que se li suposa que deuria haver fet.. Tal vegada, ni s’ho plantege perquè pensarà que si, que ell ha actuat seguint l’ortodoxia catòlica i per això l’han premiat pujant-lo de categoria.

Analitzant, però, algunes de les coses que han ocorregut, jo no diria que Don Agustín ha estat un bon pastor d’ànimes. Pense que molta gent batejada ha vist en ell motiu per a deixar de ser catòlic oficialment. La seua relació amb el poble ha estat massa distant, no fent res per apropar-se ni posar-se al seu nivell i poder entendre i comprendre llurs necessitats.. Això si, amb el poder autonòmic i amb el local de la ciutat on resideix, si que hi ha hagut molt bona relació -no podia ser d’altra manera- sent freqüents les visites a les respectives seus i programant actes conjunts que a costa de l’erari públic han hanat realitzant-se.

I amb els seus subordinats del clero? Hi ha hagut bon filing? No crec que tots estiguen satisfets amb aquest arquebisbe. Per exemple, Don Rafael Sanus -per cert, no invitat a la comunicació oficial del nombrament del successor a l’arquebisbat- que, un bon dia, va haver d’abandonar la seua tasca de bisbe auxiliar per discrepàncies amb ell; també, algun que altre socerdot que per massa dedicar-se a la gent més necessitada ha rebut la notícia del seu transllat o d’alguna altra cosa pitjor.

Aquest eminentíssim i reverendíssim afirma que el cristià cal que siga crític en la vida política, es a dir, llenya amb els governs que no siguen del PP. Però, el cristià no ha de ser crític, també, amb les actuacions dels seus pastors? Segons ell, sembla que no, perquè els fidels han de comportar-se com a dòcils corderets front als pastors que són ells. Quina manera més fàcil de dirigir els creients! Així, sense que nigú no els questione, es pot estar tranquil.

Tot açò no m’ho invente; són notícies i comentaris que apareixen a sovint en la premsa i en revistes allunyades del seu pensament, però pertanyents a sectors clericals més progressistes amb enyorances del Concili Vaticà II del que l’anterior papa es va encabotar en enterrar.

I el seu successor? Com serà? Diuen que n’és bon deixeble. Donem-li el benefici del dubte, encara que manifesta que està aprenent gramàtica valenciana. Tan de bo! Però, si fa com en Astúries, ho tenen clar els catòlics practicants. Allí, no va tindre cap interés per apropar-se als fidels en la llengua del poble i, encara més, es va encarregar de prohibir-ne l’ús a les esglèsies. Bones esperances ens dóna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada