diumenge, 25 de gener de 2009

En Aielo de Rugat


Poques coses trobe tan satisfactòries com endinsar-se en la natura i observar els xicotets i grans detalls que ens ofereix. Quina llàstima que ens encabotem en destruir-la i no ser agraïts amb ella.

Avuí, hem anat amb uns amics a fer una excursió per Aielo de Rugat, poble de la Vall d'Albaida, al peu dels últims contraforts del Benicadell en la part de l'ombria d'eixa serra.

Coneixia Aielo només des de la carretera, perquè el poble està apartat d'ella, allà baix, a la valleta que es forma des de Rugat fins al Morquí.

És un poblet, com quasi tots els d'aquestes comarques, molt tranquil, apartat de la despersonalització i especulació en què estan immersos els pobles més propers a la costa.

Els voltants presenten uns indrets molt atractius amb multitud de fonts i rierols que baixen de la muntanya. A hores d'ara, es troben pletòrics d'aigua degut a l'excepcional règim de pluges que hem tingut aquesta tardor. Conseqüentment, la vegetació es presenta exuberant tot i que estem en ple hivern i la nova floració encara no hi és.

No sé si és millor que tots aquests indrets queden un poc en l'anonimat o siguen oferits al gran públic com a reclam turístic, perquè la pau i tranquil.litat que es respira a llocs com aquests s'hauria acabat. No vull ni pensar que passaria si sobtadament “domingueros” desaprensius en prengueren possessió i ho envaïren tot amb els seus vehicles, músiques a tota canya, restes d'envasos i els papers d'alumini dels bocates. Déu n'hi do, quina nosa farien als amants de la natura!

Afotunadament, els que volem gaudir dels espais naturals, encara tenim raconets com aquestos per on podem caminar xarrant i admirant les maravelles naturals que estan al nostre abast.

I per acabar el matí, ens hem desplaçat a la veïna població de Castelló de Rugat o de les Gerres, on hem assaborit les conegudes coques que allí elaboren.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada