dijous, 22 de gener de 2009

Alacant, ciutat desubicada.

El que vaig a escriure no sé si és cert o són imaginacions meues. Ja sabem que en esta vida, la veritat i la mentida són del color del cristall amb què es mira i com a mi el cristall m'ho fa veure d'aquesta manera, doncs així ho expressaré.

La meua relació amb Alacant ha quedat molt endarrerida en el temps i tan sols ha estat durant tres anys. Aleshores, encara hi havia algun que altre grupet nacionalista, però molt poc; és més, s'hi respirava a l'ambient allò de la Región del Sureste i et feia sentir estrany a la capital de la província. Hom parlava castellà per tot arreu i no era fàcil que ningú no et contestara en la teua llengua.

Els posteriors contactes que he tingut amb Alacant, han estat molt escassos. Més bé diria nuls, perquè han quedat reduïts a alguna visita. Ara, sols conec el que veig a la tele o el que llig i, per tant i simplement, és una opinió, una apreciació particular

Existeix a Alacant ciutat un sentiment de ser ells el centre d'una demarcació al marge del conjunt del País València, que ratlla ja en la paranoia cantonalista. Ho enfoquen tot davall el prisma alacantí sens fer cap al.lussió a la pertinença a una entitat territorial superior en la que estem inclosos. En premsa, en blogs, en altres mitjans de comunicació, allò que predomina és “Alicante y su provincia”. De València com a Comunitat o País, res de res. Fa la impressió de ser la “Comunidad Autónoma de la Región de Alicante”, emulant els veïns del sud amb Comunidad Autónoma de la Región de Murcia.

Els habitants d'aquesta província, almenys de la Carrasqueta i Bèrnia cap amunt, no crec que se senten identificats amb aquest sentiment tan particularista i provincià que en la capital tenen. És més, crec que ni se senten alacantins en el sentit estricte de la paraula. Són valencians i prou. Això sí, burocràticament pertanyen a una província que es diu Alacant i res més. El sentiment no és d'alacantinisme, és de valencianisme, és a dir, són conscients de pertànyer a aquesta regió o país i, tradicionalment, les relacions han estat dirigides cap a València com a cosa natural. Alacant és una altra cosa. Allà tot són castellans que ni t'entenen quan parles en valencià, i això als als habitants d'aquestes comarques del nord els resulta molt estrany.

Els alacantins han abandonat la llengua ja fa molts anys i ara deambulen sens rumb tractant de trobar una identitat que han perdut i ja no saben el que són. Són valencians? No ho sembla. Són murcians? Evidentment, no. Que són, doncs? Ni ells ho saben, i per això tenen aquesta idea tan cantonalista. Però que s'obliden d'incloure'ns al seu si, perquè nosaltres, en les comarques centrals, encara som la referència del valencianisme, fins i tot per damunt d'altres comarques més a prop del cap i casal.

2 comentaris:

  1. Si t'estimares el país no parlaries amb menyspreu de la ciutat d'Alacant.Xavi

    http://alacantcf.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. M'estime el meu país i per això no m'agrada la visiò que se'n té des d'Alacant. No parle malament d'aquesta ciutat, únicament dic el que veig.
    M'agradaria conéixer des d'on escrius. Tal vegada podriem tenir un punt en comú en aquest tema.
    De totes maneres, gràcies pel comentari. De les divergències també s'aprén

    ResponElimina