dissabte, 6 de desembre de 2008

Per Castella-Lleó

Acabe d'arribar d'un viatge per terres de Castella-Lleó i he pogut visitar molts llocs i places de les que havia llegit i estudiat en els llibres d'història. Són llocs que tenen en el seu interior molts fets protagonitzats per reis i nobles castellans durant l'Edat Mitjana: Peñafiel, La Mota, Tordesillas, Zamora, Carrión de los Condes, etc.
Però arribats ací, la meua reflexió és la següent: tot el que ha estat protagonitzat ací, és realment la història d'Espanya o la història de Castella? Jo diria que és la història de Castella. I dic que és de Castella perquè, aleshores no existia Espanya com a tal. La península Ibèrica estava estructurada en diversos regnes cristians i musulmans. Tot el que hi va passar, van ser fets repercutibles a Castella, encara que directa o indirectament res no afecta sols a un territori.
Doncs bé, perquè ho dic? Ho dic perquè antigament se'ns ensenyava i estudiàvem aquesta història com la d'Espanya. Els altres regnes quasi com eren citats. Tots coneixiem els reis castellans, però no així els reis de la Corona d'Aragó; tan sols Jaume I figurava com el monarca més conegut.
I és que la història la conten sempre els guanyadors i ens diuen les històries a mitges o tergiversades, sempre dirigides, en aquest cas, a que siga un país. I aquest país han volgut que siga des de sempre Espanya, cosa que resulta inexacta. Jo diria que l'actual Espanya arranca amb el Borbó Felip V (francés i centralista) quan pel dret de conquesta acaba amb tots el furs que no foren els castellans. I clar, un país que naix amb aquestos drets, no pot estar mai un país ben construït.
Si els que regixen Espanya conegueren la història, tal vegada entendrien millor el perquè de tots els problemes que es presenten quan volen fer un país que tothom el senta com a propi. Ni himne ni bandera són himne i bandera per a tots ja que aquestos símbols són, en molts dels casos, representacions d'un estat centralista que ignora les altres realitats.
Des del centre peninsular se'ns veu com alguna cosa que forma part d'un tot estatal i allunat del melic governamental. Ja ho deien els actors de teatre quan eixien de Madrid: “Vamos a hacer una gira por provincias”. Es a dir, per ahí; per uns llocs que no tenen ni nom.

1 comentari:

  1. Ens hem assabentat que tot aquest territori, conegut per Castella, no era Castella, era Lleó. La unió d'ambdós regnes va propiciar que fos conegut amb eixe nom, el de Castella, però les polítiques eren les lleoneses. Castella, aleshores era comunera, federal i democràtica, no així Lleó, més feudal i de caràcter centralista i imperialista. La història oficial ha amagat aquestes qualitats dels antics castellans, perjudicant el coneixement real del poble castellà.

    ResponElimina