dijous, 11 de desembre de 2008

Maltractament

Darrerament, estan proliferant moltes notícies sobre sentències judicials contra pares i mares acusats de maltractament al fills. Aquestos maltractaments, en molts cassos, consisteixen en alguna bufetada o bateculet al pobre infant que el deixen traumatitzat de per vida i com a conseqüència serà una persona amb molts problemes psíquics. Això és, almenys, el que deuen pensar els jutges quan dicten aquestes sentències.

No sóc psicòleg, però he sigut xiquet com tothom i no crec que una galtada a temps i dins d'un context escaient, siga motiu de trauma per ningú. Més bé diria que és necessària i convenient. Una bufetada d'aquesta mena no és violència; tot i sentències judicials i opinions d'alguns psicòlegs, crec que és pedagògica. Els xiquets no estan sempre capacitats per raonar, perquè, entre altres coses, son això: xiquets.

Crec que tots hem rebut alguna que altra bufetada i no per això estem traumatitzats, ni tarats ni tenim desviacions psíquiques a causa d'aquest fet. Molta gent parla agraïda d'alguna actuació d'aquest tipus en algun moment determinat en la seua vida perquè reconeixen que els hi ha fet bé.
Però sembla que aquesta societat està arribant a unes quotes d'hiperprotecció que ja no es pot ni mirar ningú, no siga que aquesta mirada siga una mala mirada i cause algun trauma.

Fa un no res, eren els docents els que sofrien en les seues carns aquest tipus d'acusacions i ara ja són els pares també. I ningú s'adona que estem arribant a la dictadura dels menors i tota eixa protecció cap a ells, necessària, per descomptat, està girant-se en contra dels adults que veuran com els capritxos d'aquests esdevindran exigències que s'hauran de satisfer.

Així doncs, crec que una bescollada o galtada a temps -no una pallissa desaforada- i tenint en compte, com diu Emili Piera, que dolga més al qui la pegue que al qui la reba, pot ser necesaria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada