dissabte, 20 de desembre de 2008

La nostra terra












Passejant aquest matí per les rodalies d'Alfauir, poble de la vall del Vernissa en la comarca de la Safor, he tornat a pensar que aquestos indrets de les Comarques Centrals del País Valencià -i escric en majúscules allò de Comarques Centrals, perquè les considere com una entitat diferenciada de la resta de les províncies d'Alacant i València- són una espècie de paradís on la natura ofereix tot el millor del que és capaç. Veus rius i rierols amb abundància d'aigua, muntanyes poblades de pinedes, camps de tarongers en plena producció, palmeres exhuberants, sol radiant que pinta el cel d'un blau intens. I tot açò et produeix unes ganes immenses de sortir al camp i formar part de la natura.

 
Amb açò, no vull participar en els missatges del "Levante Feliz" perquè aquest concepte que han volgut universalitzar em sembla d'allò més caspós. Aquesta idea que se'n té, han estat creant-la i incrementant-la tots els "personajillos" nascuts i crescuts a partir de l'època de la Renaixença, una renaixença dirigida als jocs florals i altres històries de la burgesia valenciana de l'època i que ara té continuació en la dreta regionalista i sucursalista. El més trist de tot, és que la característica del nostre poble és la de ser massa genuflexes a tots els dictats que ens venen de fora, sobre tot els que venen del sector més espanyolista.Ja ho diu l'himne creat en aquells anys "per ofrenar nove glòries a Espanya" i si ho pensem bé, que ens ofereix Espanya a nosaltres ? No res. I tornant a la matèria pura amb la que he començat l'escrit, tota aquesta natura de què podem gaudir ens ve, a banda de la climatologia, del treball d'una gent que al llarg del temps ha anat configurant-la i no ha escatimat recursos, ingeni i sacrifici.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada