dimecres, 31 de desembre de 2008

Feliç Any Nou

Ja ha pasat Nadal i tan sols resten unes hores per entrar en el 2009. Feliç Any Nou a tothom i que els negres presagis que ens auguren no arriben a acomplir-se, ans bé, queden simplement en això, en auguris i pronòstics. Desitgem que, igual que aquesta crisi ha deixat els economistes en fora de joc, també els hi deixe amb les previsions que ens fan sobre la solució.

De bell nou, em plante davant del blog i em pose a escriure quelcom. Ja en tenia ganes, doncs he estat aquestos dies fora de casa i no podia entrar a la xàrcia. Ja vegeu, ens fem dependents de la internàutica (Existeix aquest mot? No ho sé, però li va) Els que habitualment usem aquest medi, com sou tots vosaltres, no podem viure sense utilitzar-lo. Els que no ho fan, no saben el que es perden. Però, com diu el refrany castellà: “Ojos que no ven, corazón que no siente”.

Efectivament, des que navegue per internet, he conegut (això sí, virtualment) persones que mai hauria estat possible intercanviar res amb elles. Persones properes en la distància i persones allunyades geogràficament en altres continents. Res com viure en una aldea global com es sol dir en aquest cas. Realment és reconfortant que allò que fas ho pugues compartir amb altres i, viceversa, pugues gaudir d'allò que els altres ofereixen i mostren.

Aquesta eina et permet intercanviar opinions i mostrar la teua comunió d'idees amb altres que les plasmen en diferents suports que internet ofereix o mostren fotografies de temàtiques que tu comparteixes i que els fas comentaris o que te'n fan. I es produeix una empatia que mai hagueres sospitat que s'hi poguera donar.

Ara, el que m'ompli totalment és quan et retrobes amb alguna persona que has conegut i que el temps i la distancia han fet que la relació quedara difuminada, però que, com una simple brasa que no s'ha apagat mai i que es manté en el record i avivada pel vendaval de tenir notícies d'ella en aquest món virtual, revifa amb energia i et fa sentir moments de goig i alegria.

Sempre que parle amb la gent del meu entorn que no pertany a aquest món de la informàtica, els faig veure tot allò que estan perdent-se al no tenir curiositat per capficar-se i suprimir fronteres i distàncies. Avuí en dia, no es pot viure d'esquena als avantatges que tenim a l'abast amb aquesta tecnologia.

I ja m'he desfogat una mica de tant dia sense plasmar res al blog. Espere, també, llegir coses noves en tots aquells blogs als que habitualment sol entrar i que sempre hi trobe vessada alguna opinió que compartisc i que em fa veure que no estic tot sol en les meues opinions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada