diumenge, 7 de desembre de 2008

Els "Xitxarra"

Les xitxarres són uns insectes de la familia dels cicàdids i pràcticament transparents, la qual cosa fa que siguen molt difícils de veure, i que durant la canícula de l'estiu produïxen eixos sons forts que s'identifiquen amb la calor. Doncs bé, el que em motiva a escriure no són eixos insectes, sinó aquells xicotets trens desapareguts del mapa a finals dels seixanta i principis dels setanta i que tanta enyorança produïxen en les ments d'aquells que els vam poder conéixer-los i els vam fer servir per als desplaçaments habituals d'aquella època. Eren el Villena-Alcoi-Gandia i el Carcaixent-Gandia-Dénia
Durant molt de temps, hem estat recordant-los en somnis; somnis que ens fan recobrar l'ús dels mateixos sobre uns traçats ferroviaris ja, en molts trams, totalment desapareguts, però aflorats des del subconscient en el món oníric.
Em pregunte què seria ara d'aquells trens si al seu dia no hagueren estat desmantellats. Segurament, hagueren estat remodelats i adaptats als nous temps com els que continuaren donant servei i ara formen part dels Ferrocarrils de la Generalitat; tal vegada, hagueren estat reconvertits en ferrocarrils de via ampla, amb la qual cosa les possibilitats d'explotació serien d'una magnitud impensable en estos moments.
Imaginem les comarques centrals del País Valencià connectades per ferrocarril? Si tenim en compte que la comunicació entre les principals poblacions de les mateixes és pràcticament inexistent, amb l'aprofitament d'estos ferrocarrils haguera sigut excel.lent, cosa que vista des de la perspectiva actual sen'ns presenta utópica. Gandia-Alcoi-Cocentaina-Villena-Dénia-Oliva-Xàtiva-Carcaixent-Alzira unides per ferrocarril. Quina meravella!
Al suprimir este mitjà de comunicació, la interconnexió d'aquestes poblacions va desaparéixer. Si intentes anar d'una ciutat a una altra sense mitjà propi serà un poc, o un molt, difícil o impossible. Quant hom troben a faltar aquelles línies de ferrocarril !
Supose que seria per dificultats econòmiques del moment les que van portar a les autoritats a desmuntar completament eixes línies. Encara que crec que també va haver-hi un poc de mirada curta al no preveure la desvertebració d’aquest territori, o cal pensar malament, i si que n’hi va haver. No sé, preferisc ser benintencionat i pensar que només va ser per poca intel·ligència o per problemes econòmics.
Si et pares a pensar per un moment tot el que ha ocorregut, és per a posar-se a plorar: ponts desmuntats, trams tallats per urbanitzacions i polígons industrials, noves carreteres sobre alguns recorreguts ... No es va tindre en compte que hagueren pogut ser aprofitats per a, almenys, camins rurals. Res, tot llançat a perdre.
Afortunadament, la mentalitat actual és una altra i hi ha intents i realitats per fer-los servir com a Vies Verdes. En molts casos és o serà així, però en altres ja és irreversible.

2 comentaris:

  1. De veres que la mentalitat actual és una altra? ja m'ho explicaràs més detingudament i em posaràs algun exemple.
    Ja tenia ganes de llegir-te.
    Trobava a faltar notícies teues.
    Pep

    ResponElimina
  2. Quan dic que la mentalitata d'avuí és una altra em referisc a la gent en general, que pensem d'una manera diferent i apreciem les coses des d'un altre punt de vista i volem que tot es faça amb més criteri i que es tinga en compte si una actuació determinada va a repercutir de manera possitiva o negativa en el medi, es a dir que afecte per a bé o per a mal a les persones i al medi natural. Però la alta política crec que continua igual; únicament es mou quan hi ha vots pel mig.

    ResponElimina