dimecres, 10 de desembre de 2008

Canis familiaris

Aquest matí, anava jo pels carrers de Gandia i al tornar a casa, vaig pensar que les voreres serien un lloc perfecte per a l'entrenament d'algun tipus de pràctica esportiva de caràcter anaeròbic i també, perquè no, aeròbic, en concret d'aquelles que utilitzen les flexions laterals de cintura i, en una mesura menor, però també, aquelles que requereixen un salt si no vols entropessar amb algun objecte que es pose a la teua trajectòria.

Efectivament, et trobes pel camí certes protuberàncies que cedeixen fàcilment a la pressió, gens agradoses a la vista i a les petjades i que no formen part del material emprat en fer la vorera i que cal esquivar-les amb un moviment de cintura, amb un petit salt o, simplement, amb una passa més llarga de l'habitual. Aquests objectes serien, en llatí macarrònic, "excrementi cani", material de rebuig que a tot esser viu li sobra perquè ja abans ha realitzat la seua funció energètica per al funcionament de l'organisme.

Els pobrets cans, gossos vulgarment, no en saben més, es ve la gana i allà va, però als amos que els porten se'ls suposa que la matèria gris que tenen al cervell està per utilitzar-la i pensar que les voreres són un lloc de pas per a la gent que vol anar segura per on li pertoca, sabent que és el seu territori i que ni vehicles ni altres objectes identificats o per identificar, es puguen creuar al seu pas. Però sembla que no sempre és així.

No sé quina ratio de propietaris de gossos estaran dins dels paràmetres del civisme. Tal vegada en siguen la majoria, no ho sé. El que si que veig, és que els incívics s'hi fan de notar, i molt. Caldria veure de tant en tant algun cartellet d’aquells que indica zona d’ensinistrament de gossos, però aquesta vegada que diguera “zona d’ensinistrament d’amos de gossos”

També hi ha intents de llevar la pols dels cantons i portalades o ves a saber que. Observes com el gosset es para i l'amo, obedient, fa el mateix. De sobte, a la veu d' alça la pateta Pepeluí, el canis familiaris s'arrima a la portalada del veí, perquè a la pròpia, no -això està lleig- i t’adones que l’animalet va marcant territori i tu et quedes amb ganes de dir que eixe territori és teu, però per no muntar un canyaret amb l’amo, ho deixes còrrer.

I a tot açò, que fan les autoritats municipals? Pel que sembla i pel que és evident, girar-se cap a l'altre costat. Redacten ordenances al respecte i ningú vetla perquè s'acomplisquen. Si algun membre dels cossos de seguretat municipal s'atreveix a fer complir les ordenances, tal vegada el fassen callar, no fora cas que per aplicar el reglament amb serietat, restara vots en les properes eleccions a l'equip de govern de torn. Qui sap. Tot és possible en aquestes esferes municipals.

1 comentari:

  1. Tornes a tindre raó Carles. Però que pensen les autoritats que el no aplicar els reglaments corresponents també els pot restar vots. Ho deurien pensar.

    ResponElimina