dilluns, 8 de desembre de 2008

Alacant?, València? o, cap de les dues?

Em fa la impressió, sols és això, una impressió, que el territori marc on es desenvolupa la meua vida i el que considere meu, no perquè em pertanga, sinó perquè és on he nascut, on visc i on em relacione, és un territori singular, un territori que no se sap ben bé en quina província està enclavat. Si mirem el mapa, està ben clar, però si atenem al coneixement que se'n té, la cosa està un poc térbola. M'explique: des de València -torne a repetir, és impressió meua- no es té un coneixement clar d'aquestes comarques amb els pobles que les integren; es mira més cap al nord i cap a l'oest que no pas cap al sud. La gent del cap i casal, en general, coneix més el nom dels pobles de les comarques dels Serrans, del nord de València i sud de Castelló que els de la Vall d'Albaida o la Safor. I a Alacant passa el mateix; des de la capital alacantina, els pobles de més al nord de Confrides o Xixona, són bastant desconeguts.
El "meu territori" seria el comprés, a grans trets, entre la serra Grossa i l'Aitana, és a dir, el nucli de les Comarques Centrals del país Valencià, eixe territori que intenta reivindicar-se, però que des de les principals institucions van posant-se-li tots els entrebancs posibles -crec que més per omissió que per comissió- perquè no agafe força i esdevinga un territori amb un dinamisme que els hi puga crear problemes de caire territorial. Històricament seria el territori d'Al-Azraq, el dels moriscs i el de la posterior repoblació amb molta gent mallorquina i actualment el rovellet lingüístic, encara que va retrocedint com la resta del país, tot i els esforços per evitar-ho.
I tota aquesta impressió que tinc no és endògena, està originada en el que veus, en el que sents, en el que lliges i en el que observes, tant en fonts procedents de València com d'Alacant, en premsa, en ràdio, en blogs, en converses.
Si al segle XIX, quan la divisió provincial -per cert, caldria fer-ne una revisió- s'hagués creat una província amb aquestes comarques, sembla que ens hauria beneficiat en tots els aspectes. No seriem ara els desconeguts des de València i des d'Alacant; seriem “nosaltres”.
Torne a repetir i per acabar, és tan sols una impressió meua.

3 comentaris:

  1. Ens trobem en una zona una mica allunyada dels centres de poder: València i Alacant i això tindrà inconvenients segurament. Però, si et pares una mica a pensar, jo crec que algun avantatge trobaràs. seria un bon tema per a parlar una estoneta.
    Si et dic que tens raó acabem prompte, no creus? Pensa-ho i ja em diràs.

    ResponElimina
  2. Pot ser tingues raó,però jo no defense una nova província. Estic en contra d'elles. Crec que hauriem d'anar a una comarcalització on els centres de poder estigueren més a prop i que depengueren directament de la Generalitat i prescindir de diputacions provincials que fan perdurar aquesta divisió decimonònica copiada del departament francés, si no n'estic equivocat

    ResponElimina
  3. Benvingut novament després del viatge per terres castellanes.

    Ací entre l’oliva, la festa de la Purissima i problemes en el treball, he estat molt liat i encar que ant llegint-te no t’havia fet cap comentari.

    La divisió provincial es fictícia però ha fet malbé. Et pose un exemple el meu poble fita amb pobles de la província de València com Salem i Castelló de les Gerres. Et puc dir que no coneixc pràcticament a ningú d’aquests pobles. Mai s’hem relacionat ni esportivament ni cultural, ni de en festes patronals i crec que açò es degut a la divisió provincial i en menor mesura, als elements orogràfics com el Benicadell.

    El nostre País Valencià deuria anar cap a la comarcalització doncs crec que es on més prop tindriem els servies i l’administració. Nosaltres estem a la província d’Alacant però sempre hem marxat cap a València per estudiar, treballar i desgraciadament molts per a quedar-se a viure.

    Be, Carles, fins l’altra i veig que toques temes molt interessants. Segueix així

    ResponElimina