dissabte, 22 de novembre de 2008

Xàtiva

Avuí, he estat a Xàtiva amb uns amics. No la coneixia i, la veritat, és que m'ha causat una grata impressió. Havía escoltat i llegit sobre aquesta ciutat, però no tenia l'experiència d'haver xafat els seus carrers i contemplat els seus edificis. El meu coneixement de Xàtiva era, únicament, el que es pot tenir quan passes en cotxe; es a dir, res de res.
El dia ha transcorregut molt relaxat i amb un oratge excel.lent que convidava a passejar pels carrers sense les molèsties de la pluja o del vent. D'aquesta manera, et podies recrear contemplant sense presses tot el que et venia a la vista. La Col.legiata o Seu, impressiona per la seva monumentalitat i els restaurats jardins del Palasiet per la seva tranquil.litat i pau, ambientats per una suau música clàssica de fons. Aquestos jardins, però, donen una dolenta imatge quan llegeixes els escrits explicatius que hi ha al seu interior: estan plens de faltes d'ortografia (quina llàstima que el Sr.Rus no se n'haja adonat).
Et queda sempre el pensament de com seria avuí en dia Xàtiva si la primera divisió provincial que es va fer a Espanya a mitjans del s.XIX i que la va deixar com a capital d'una de les quatre províncies valencianes en què va estar dividit el territori, no hagués estat modificada posteriorment i que li va llevar aquesta categoria de capital i, conseqüentment, la va deixar sense província. Ací degué començar el declivi d'aquesta ciutat, perquè fins aleshores havia estat cap d'una de les governacions del territori valencià.
Però, bé, deixem el passat i centrem-nos en el present. Es d'agrair que les autoritats hagen tingut la delicadesa de conservar i respectar tots aquell edificis públics i privats que tenen molta història en els seus murs. Així, el passejar pels seus carrers et dóna una immensa satisfacció que et fa reviure el passat gloriós d'aquestes terres. El carrer Moncada, el carrer de les Botigues, la visita al Borbó “cap per avall”, i tantes altres coses.
Quina diferencia amb les ciutats costeres, Gandia per exemple, on no queda quasi res d'èpoques passades. Tremole de pensar en la sort que hauria tingut el Palau Ducal si no haguera estat regit pels jesuïtes. Tal vegada no existira ja per haver tingut la mateixa destinació de tot allò “vell” i “antic” que ací hi havia i que per un falç concepte de modernisme ha anat enderrocant-se per alçar en el seu lloc edificis alts i moderns que “donen categoria a la ciutat”. Categoria a la ciutat o burrera als seus governants? Cadascú que ho interprete com vullga.
I no continue més, perquè no vull dir disbarats, que l'assumpte és propici per a això i més.

2 comentaris:

  1. Vols que Orengo et tanque el blog?
    Algun pixaví se t'enfadarà.
    Pep

    ResponElimina
  2. El que voldria és que prengueren exemple i no s'empenyaren en fer una ciutat de grans edificis i cosmopolita. Si al final pareixerem nosaltres els estranys.

    ResponElimina