diumenge, 23 de novembre de 2008

L'Hort de Palau d'Oliva

No fa massa dies, vaig llegir un article d’opinió sobre el CP Hort de Palau d’Oliva escrit per una ex-alumna i en el qual anava fent memòria amb nostàlgia i estima de la seua estada en aquest centre.

Recorde L'Hort de Palau com ma casa. Recorde com, a principis dels vuitanta, ens alçaren un edifici nou en substitució de l'anterior: un edifici "d'abans de la guerra" fet de grossos murs i grans finestrals, però molt deteriorat pel pas del temps (quina llàstima que no es restaurara!)

Varem estrenar el nou edifici amb molta il.lusió i ganes de formar alumnes crítics i amants de tot allò que és nostre: llengua, cultura, tradició, costums...d'aquest País tan maltractat per propis i estranys. Ben aviat, el centre es va transformar en espill on es miraren tots els altres centres de la localitat. Introduírem el valencià com a llengua d'ensenyament, perquè era la llengua de quasi el 100% de l'alumnat, participàrem en tots el moviments pel valencià que sorgiren, iniciàrem la informàtica en el centre, encetàrem l'aprentatge de l'anglés, primer com a assignatura i després com a immersió lingüística a partir dels 3 anys. Tot açò, en una època de carències econòmiques, però amb abundància d'il.lusions. Tot ens era afavoridor: ganes de treballar, pares i mares col.laboradors, alumnat responsable i treballador. En fi, una època i unes circumstàncies que pot ser siguen difícils de repetir.

Ara, des de l'absència en aquest centre, m'assabente per la premsa que aquest edifici va a deixar d'albergar eixes veus infantils que ompliren aquest barri tan íntim d'Oliva per anar-se'n a una zona més diàfana, més oberta i amb millors possibilitats físiques . Desitge que l'esperit de l'antic Hort de Palau, si encara hi sobreviu, continue en el nou barri.

Des d’ací, vull agrair a Rosa Malonda, que eixe és el nom de l’alumna, el que encara se’n recorde amb afecte de tots nosaltres. Fets com aquestos fan que u tinga encara la satisfacció d’haver treballat en aquesta professió que passa per una època molt dolenta i de poca motivació per als que l’exerceixen.

6 comentaris:

  1. D'acord amb la reflexió que tanca el teu article.
    Pep

    ResponElimina
  2. Després de llegir aquest text vull dir que aquell esperit encara continua, i que els alumnes que hem passat per aquesta escola guardem un gran record d'ella,i dels seus mestres, com ara Vicent, Paco, Maricarme o tú , entre d'altres. I una altra cosa, si hem pogut, com és el meu cas, als nostres fills els duguem allí.

    ResponElimina
  3. Me n'alegre molt del que dius. T'envie les meues salutacions, però m'haguera agradat saber qui eres.

    ResponElimina
  4. Sóc Mº José, vaig naixer al 1975, anava a la classe de Alvaro, el fill de Pilar la mestra, de Natalia Mascarell, etc.
    No sé si t'has assabentat que el proper día 4 de juny a les 20:30 fem un sopar per a acomiadar el centre, ja que per al proper curs ja tanca les portes. Esperem que sigam prou gent.
    El nou col.legi no sé si serà el mateix, abans, al igual que ara, com que no hi han tants xiquets, ens coneixem tots i som una gran familia, els pares, xiquets i professors.
    Espere que no canvie molt.

    ResponElimina
  5. Si no recorde malament, deus ser MªJosé Cardona. Estic mirant la foto de la pujada al castell de Santa Anna que vaig penjar al grup de Facebook i crec que estàs mig tapada per J.V.Alcaraz.
    Ja estic assabentat de tot (vaig ser dels primers) per mitjà del Facebook. Allí estem i si tu no hi estàs, apunta't

    ResponElimina
  6. Si que sóc eixa,i ja estic apuntada. Ens tornarem a veure eixe día.

    ResponElimina