dijous, 20 de novembre de 2008

A la moda


El que som éssers alienats, no cal fer massa esforç en demostrar-ho; tan sols hem de fixar-nos en les modes i amb el gran interés que tots tenim en seguir-les. La gent anem bojos per anar a l'última; fashion és la parauleta que els més in li donen a tot allò que indique que anem a la moda.

No tenim gaire personalitat a l'hora de ser nosaltres mateixos. Ens deixem portar pels dictats de tots aquells que es dediquen a dir-nos que és el que anem a dur o que és el que hem de guardar als calaixos perquè no ens titllen d'antics. Moltes vegades, hem de fotre'ns i vestir quelcom que no ens agrada perquè allò que voldríem, ja no es porta.

No fa massa, es va prohibir en alguna ciutat els homes-anunci per considerar-ho ofensiu a la dignitat humana. Però és més denigrant aquest fet, que a la fi i al cap, és per poder subsistir que no pas altres que són ben vistos perquè segueixen la moda? De vegades, portem el dibuixet de torn enganxat al davant, altres vegades al collet i, el súmmum de tot, al cul, com alguns equips de futbol.

I que dir d'aquelles samarretes que duen frases sanceres en altres idiomes? Crec que els que les porten no entendran el seu significat, perquè si no, no s'entén com s'atreveixen a posar-se tals destrellats. Frases com “Sóc idiota”, en anglés, en xinés o en alguna altra llengua, és molt possible que te les pugues trobar escrites amb grans lletres, perquè tothom les puga veure, en l'esquena o en el pit d'algun que les trobe “super fashion”.

Ai! Quin desgavell de criteris, quina poca personalitat. Els grans dissenyadors de la moda es burlen tot el que volen de la massa aborregada que som. Vos imagineu una reunió d'aquests alts prebosts de la moda posats d'acord per fer-nos passar a tots com a autèntics imbècils? Que divertit s'ho passarien. I nosaltres, bafaners, pagats, orgullosos, contents i realitzats d'anar a la moda fins l'últim detall.

A les persones, com de bell antuvi, ens agrada disfressar-nos, tatuar-nos, pintar-nos i fer el que siga per dir que estem “al dia”. Estarem al dia, en la moda, però a la nit, en l’ús de la intel.ligència.

2 comentaris:

  1. Tu deus ser del meu temps, veritat? I jo que em pensava que aquestes idees sols les tenia jo. Com sempre vaig contra corrent ... Haurem de fer una xarradeta perquè crec que sintonitzem prou bé.

    ResponElimina
  2. Hi ha tanta sintonia que les interferències no existeixen i no es produeix cap soroll estrany.

    ResponElimina