dimarts, 25 de novembre de 2008

Confrontació

En aquesta Espanya en què vivim, sembla que mai no podem estar tranquils quan es pren alguna decisió que afecte l'esperit d'eixa “nació” que molts encara tenen com a “reservaespiritualdeoccidente”. Escric açò a propòsit de l'assumpte eixe de la sentència judicial que mana retirar el crucifix d'un col.legi públic a Valladolid.

Sobre aquest tema pot haver-hi moltes opinions, cadascú que pense el que vullga, però retirar una imatge d'aquestes d'un col.legi estatal, quan l'estat es defineix com aconfessional, no té més importància; és més, crec que és una bona sentència, encara que no deuria ser decisió dels jutges sinò del govern que en la seua tasca de governar deuria aplicar el que diu la Constitució i llevar tots el símbols religiosos –de totes les religions- de tots aquells llocs que depenguen d'ell. Al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.

Els creients no deuen basar la seua creença en uns símbols, sinó en l'esperit d'allò que creuen. Que més em dóna a mi una imatge més que menys. Al cap i a la fi, basar la religió en l'exposició d'imatges seria, més bé, alguna cosa com paganisme. La religió es viu en l'interior i en la relació de respecte als altres, no en el fet que un crucifix presidisca un aula o la taula de juraments dels càrrecs oficials.

El que em sembla poc cristià és la reacció colèrica dels grans aiatolàs del catolicisme oficial. Parlen de confrontació, de cristofòbia, de rancors. Quin llenguatge! Estic convençut que si Jesús de Natzaret tornara al món, els aplicaria les mateixes paraules i les mateixes actuacions que va usar contra els fariseus. Aquell personatge, ple de senzillesa, humilitat, pobresa, que perdonava a tothom i que no barrejava les coses politiques amb les espirituals, es veu ara representat -això diuen ells- per aquesta classe de persones que es consideren per damunt del demés i que diuen com hem d'actuar i com hem de viure, sempre situats en possessió de la veritat absoluta.

...I arribat ací, pense que no continue més perquè no vull penedir-me del que poguera dir

1 comentari:

  1. ESTIC D'ACORD AMB EL TEU PLANTEJAMENT. JA VEURÀS I PORTA RASTRE LA SENTÈNCIA. ELS SENYORS ROUCO I CAMINO SE N'OCUPARAN. I RESPECTE LES CREENCES DE CADASCÚ PER DESCOMPTAT.
    PEP

    ResponElimina